fbpx

Els 6 principals errors de les empreses que fan el salt digital

Està clar que de tots els errors se n’aprèn. Ara bé, si en podem evitar algun que ens faci perdre el temps i, per què no dir-ho, els diners… millor que millor.

A hores d’ara, segurament ningú dubta que el futur de la comunicació serà digital o no serà. Immersos en l’era de la revolució tecnològica on la gestió de la comunicació està marcada per l’aparició de noves plataformes, aplicacions i xarxes socials, hem de fer front a la gran pregunta: ens sumem al canvi? I, el més important: de quina manera?

Aquí t’exposem els sis principals errors de les empreses que fan el salt digital i que escullen treure profit de les xarxes socials. Un potent canal de comunicació amb els clients i una gran eina per al màrqueting.

Com diu la dita catalana, “qui té boca s’equivoca” i “fent i desfent aprèn l’aprenent”. I és que està clar que de tots els errors se n’aprèn. Ara bé, si en podem evitar algun que ens faci perdre el temps i, per què no dir-ho, els diners… millor que millor.

Comets algun d’aquests errors? Comprova si ho estàs fent bé.

1. No tenir una estratègia digital

Per obrir un compte en una xarxa social no fan falta gaires coneixements tècnics. Cal saber llegir i anar completant els passos que et fixa la plataforma. El mateix passa amb Twitter i _______( aquí posa la xarxa social que vulguis). Per a dir-ho ras i curt: tothom ho pot fer.

El problema ve després.

El problema ve quan, un cop creat el compte i dissenyat un perfil social, ens adonem que no hem pensat cap estratègia de comunicació.

Abans de crear una xarxa social cal tenir un objectiu, un propòsit: volem fer negoci, potenciar la marca, millorar la comunicació amb els clients…

2. No comptar amb una persona adequada

Per a gestionar la comunicació a les xarxes socials hem de comptar amb una persona que conegui el funcionament i les característiques de cada plataforma, controli i monitori la informació i adapti el missatge en funció de cada canal i format. Una persona que sàpiga impregnar-se de la cultura empresarial de l’entitat i en retransmeti de manera acurada els seus valors.

3. Voler estar a tot arreu

Hem d’escollir bé les plataformes per on ens mourem. Cal analitzar a quines va bé estar-hi tot tenint en compte el sector i el públic objectiu al qual ens volem dirigir.

No cal estar present en totes les xarxes socials. Si venem cotxes o assegurances de vida, per exemple, no cal que obrim un compte a TikTok quan, ara per ara, sabem que és una xarxa utilitzada per adolescents i preadolescents.

4. Manca d’activitat

Moltes empreses obren perfils per a crear una promoció o anunciar un producte nou, aconsegueixen milers de seguidors i, tot just quan acaba la campanya, no tornen a actualitzar la xarxa mai més.

Tingues clar que una xarxa social sense actualitzar projecta una mala imatge. La constància és un factor clau a Internet.

5. Utilitzar les xarxes socials com a catàleg de venda

Les xarxes socials no són un catàleg de venda. Moltes empreses es limiten només a parlar dels seus productes, descomptes i promocions. Aquesta actitud fa que l’usuari es cansi de la marca. Ja sabem que vens sabates / cadires / ungles de gel / programes software / el que vulguis. No cal recordar-ho a cada moment.

Malgrat que l’objectiu final sigui vendre, cal fer-ho d’una manera agradable i, fins i tot, subtil. Hem de compartir informació d’interès per als seguidors i que aquesta estigui relacionada d’una manera o altra amb la nostra àrea de negoci.

6. No interactuar amb els usuaris

Un dels grans avantatges de les xarxes socials és la bidireccionalitat. En elles, podem obtenir el feedback de la nostra audiència.
A Facebook, Instagram o Twitter, per exemple, els usuaris tenen un canal per comunicar-se amb tu, preguntar-te dubtes o reclamar per un problema en un producte o servei. Ignorar aquestes interaccions és el pitjor que pots fer.

La manca de resposta dona molt mala imatge de marca. Una crítica d’un usuari enfadat es pot tornar viral i perjudicar seriosament la reputació de l’empresa. Cal atendre les queixes amb celeritat. I, per què no, si s’hi adiu i el community manager és astut, respondre amb humor per capgirar la truita.

[ Conèixer ]

Formar-se o tenir una idea més o menys completa d’algú o d’alguna cosa.

Digues-hi la teva!
Aquí tindràs veu i vot, i corda per estona. Tirarem pel dret i, amb la mà al cor, parlarem clar i parlarem bé, que no costa gaire.

[ Xarxa social ]

Plataforma digital de comunicació global que posa en contacte un gran nombre d’usuaris.

Facebook, Instagram, Twitter, LinkedIn, Pinterest, YouTube, WhatsApp, Telegram, Snapchat, Pinterest, Flickr, Spotify, TikTok… Són totes les que tenim, però no són totes les que hi ha.

Què vol dir això?

Que no cal tenir un perfil a totes les xarxes socials que trobis pel camí. Cal enfocar la comunicació global entenent que la imatge de la teva empresa, marca, institució o producte es veurà 100 % influïda en funció de com utilitzis totes aquestes plataformes.

Estressant?

T’assessorem per tal de definir una bona estratègia de comunicació i posar en marxa només aquells perfils que siguin d’interès i d’utilitat.

[ Keywords ]

kɪ́jwəːdz

Les keywords són aquelles paraules clau que utilitzem quan busquem informació sobre qualsevol temàtica en un cercador.
La definició és senzilla, oi?
Tot i això, saber-les reconèixer i utilitzar quan toca és més important del que sembla.
Treballar les keywords correctes en els teus continguts digitals pot ajudar-te moltíssim.

Per què?

Et permetrà posicionar bé el contingut als cercadors, evitaràs que es perdi entre tanta informació i augmentaràs les visites de clients potencials.

On les pots utilitzar?

Et poden servir per definir el contingut principal d'una pàgina web, la seva estructura o, fins i tot, els textos d'una publicació a Instagram.
Perquè, sabies que els hashtags també són keywords?

[ Engagement ]

ɪnˈɡeɪdʒmənt

L’engagement és un concepte que s’ha tornat imprescindible a l’hora d’analitzar si una estratègia de màrqueting funciona.
Té a veure amb la fidelitat i el sentit de pertenença a una marca, i és una eina de conversió molt més potent que la publicitat.
Vols saber-ne més?

[ Web ]

Com va dir Bill Gates, "si el teu negoci no és a Internet, el teu negoci no existeix".
Si el teu consumidor és a Internet, per què no hi ets, tu?
Una pàgina web és el teu aparador, és el teu comercial, és una font informativa, és una primera pressa de contacte.
Ara bé, per emergir en un món sobresaturat, calen un propòsit i una estratègia.

[ Marca ]

Segons l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, una marca és tot signe susceptible de representació gràfica, i serveix per distingir els productes i serveis d'una empresa al mercat.
Una marca, però, va molt més enllà del disseny.
Tot el que es comunica, i com es comunica, és marca.
Tot el que la gent percep, pensa, diu, sent i comparteix sobre un producte o servei, és marca.

[ Binge-watching ]

bɪnʤˈwɒʧɪŋ

Expressió anglesa que vindria a dir "fer una marató o atipar-se de sèries". Veure'n capítol rere capítol fins que acabes la sèrie sencera. Això que està tan de moda gràcies a les plataformes de vídeo com Netflix o HBO.
A l’oficina ens vam enganxar a This Is Us, i no neguem que alguna nit hem fet alguna binge-watching a Prime Video. Si no l’has vist, te la recomanem!

[ 10 coses sobre mi ]

1. M’agrada massa el cafè, si mai es pot dir massa.

2. Ferma creient que una trucada val més que un whatsapp.

3. M’organitzo la vida amb mil agendes, però a vegades perdo el cap.

4. Soc molt observadora, encara que sovint porto les ulleres brutes, i si duc una càmera per endur-me un record, millor.

5. De província aragonesa, però mirant els dibuixos en català des de petita.

6. M’encanta llegir en paper. Si em passo al llibre digital, serà perquè no em queda espai a casa.

7. Tinc estancada una passió que em relaxava molt i em feia desconnectar: pintar.

8. Àgil devoradora de sèries i cinema.

9. Sempre aprenent per mantenir-me actualitzada en aquest món de bojos.

10. Un desig: igualtat.

[ Conte ]

Narració, generalment breu, d'un fet o d'una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d'entretenir, divertir, moralitzar, etc.
El conte que tothom hauria de llegir és Momo, una novel·la de Michael Ende en què s’explica la lluita entre Momo, una nena òrfena que posseeix una extraordinària habilitat per saber escoltar, i els homes de gris, personatges cadavèrics que viuen del temps estalviat / perdut de la resta de mortals.
Amagada sota la dolçor d’un infant, Momo és una crítica ferotge a les societats modernes, en què el treball converteix la societat en una suma de persones alienades i la productivitat és dirigida per personatges sense escrúpols.
Et sona de res?

[ Copywriter ]

kɑpiːˌraɪtɚ

També anomenat "redactor de continguts publicitaris". Ens encanta adoptar estrangerismes per denominar coses per a les quals ja tenim nom. Per exemple: fúting, bufet, pàrquing, clúster, standing, outlet, hobby, freelance, coaching, brànding… En aquesta web en trobaràs uns quants, però… és un simple tema de posicionament ;-).

[ 10 coses sobre mi ]

1. Vaig enamorar-me gràcies a Twitter.

2. Periodista renegada d’una professió que cada cop disposa de menys temps i recursos.

3. Mare. L’emprenedoria m’ha permès una cosa gairebé impossible: conciliar.

4. He descobert les meravelles que hi ha sota el mar i m'hi submergeixo sempre que puc.

5. Tinc vertigen però mai puc resistir-me a mirar cap avall.

6. M’encanten els gats. En un passat, gat que veia pel carrer, mix que m’emportava a casa.

7. M’he tornat feminista amb el temps. Cada dia el món em demostra que és necessari.

8. Molt fan de qui va inventar la frase “Viatjar és l’única despesa que et farà més ric”.

9. Catalana però també ciutadana del món. Una llengua que no es protegeix és una llengua que mor.

10. Com el gran Capità Enciam postulava, jo també crec que els petits canvis són poderosos.

[ Connectem ]

La teoria dels 6 graus que ja són 4

Situa’t. Anys seixanta. Època dels Beatles i de les manifestacions massives reivindicant nous drets socials.

Opcional

En aquell temps, un nord-americà va voler comprovar si tota la humanitat estava “connectada”.

Com?

Va seleccionar diverses persones a l’atzar i els va demanar que enviessin una carta. L’havien d’enviar a algú que no coneixien de res i que vivia a milers de quilòmetres. Els remitents només en sabien el nom, la professió i una localització aproximada. Perquè la carta arribés a la persona correcta, la condició principal era que els participants havien de donar la missiva a un o diversos intermediaris seguint una mena d’intuïció. Tot això, sense WhatsApp ni Facebook, eh!
En contra del que es creia, la majoria de cartes van arribar i, en comptes de centenars d’intermediaris, només van fer falta entre 5 i 7 persones a la cadena. Voilà la teoria dels 6 graus de separació.

Ara en restem 2, en queden 4

Amb les xarxes socials, aquesta teoria ha quedat obsoleta. Segons un estudi de Facebook, només cal una mitjana de 3,57 persones per connectar els més de 1.590 milions d’usuaris actius de la xarxa (prop d’un 22 % de la població).
Pensa-ho bé, entre tu i Trump només hi ha una cadena de 4 persones de separació. Acolloneix, oi? Ara pensa en les possibilitats que t’obre aquesta teoria. I ignora les possibilitats amb Trump…
Aprofita-ho!