QUI SÓC

Hola, sóc la Laia

Em dic Laia Dolcet i sóc periodista, narradora, redactora d’històries o, com es diu ara, copywriter.

Passada la trentena, he redirigit la meva professió enfocant-me de nou a viure d’allò que més m’omple: escriure.

De petita, ja tenia clar que les paraules m’atreien més que la mel a les abelles.

Et puc ajudar

Més aviat tímida, era capaç de passar-me tardes senceres llegint. Recordo especialment un conte que em va marcar, i gràcies a la qual he extret molts paral·lelismes.

Bagatge

Llicenciada en Periodisme i en Publicitat i Relacions Públiques.

Els meus inicis van girar entorn de la comunicació on vaig treballar en diferents mitjans escrits i digitals. Al cap de poc temps, però, i a causa de la inestabilitat laboral, el vent em va portar a abandonar el periodisme per incorporar-me de ple, com una petita baula, a l’empresa privada.

Amb estabilitat però lluny de la llum de la creativitat, un cop allà, vaig comprovar la imperiosa necessitat de retrobar-me amb el que mai he perdut de vista: la paraula.

Logo deparaula
Deparaula és una ferma aposta a aconseguir que el camí recorregut valgui la pena. Una comesa personal per fer que el missatge arribi i la paraula persisteixi. De paraula.

[ Copywriter ]

kɑpiːˌraɪtɚ

També anomenat redactor de continguts publicitaris. Ens encanta adoptar estrangerismes per denominar coses de les quals ja tenim nom. Exemple: footing, buffet, parking, clúster, standing, outlet, hobby, freelance, coaching, branding… En aquesta web en trobaràs uns quants, però… és un pur tema de posicionament ;-). Reivindiquem la nostra llengua!

[ Conte ]

Con –te

Gènere literari en prosa caracteritzat per la natura fictícia dels fets narrats.

 

El conte que tothom hauria de llegir és Momo. Una novel·la de Michael Ende en què s’hi explica la lluita entre Momo, una nena òrfena que posseeix una extraordinària habilitat per saber escoltar; i els homes de gris, personatges cadavèrics que viuen del temps estalviat / perdut de la resta de mortals.
Amagada sota la dolçor d’un infant, Momo és una crítica ferotge a les societats modernes, on el treball converteix la societat en una suma de persones alienades i la productivitat és dirigida per personatges sense escrúpols.
Et sona d’alguna cosa?